Publish at Calaméo or browse others.
martes, 29 de mayo de 2012
lunes, 9 de abril de 2012
Fitxa de la Presentació del Piano i el Cant. Mònica Madrid
Actividad del 26 de marzo de 2012
•Objetivos de la sesión:
- Como objetivo general está el dar a conocer el instrumento, sus ventajas y cualidades, para de esta manera, ayudar a los alumnos a discernir qué instrumento era el apropiado para iniciar una carrera musical, en el grado medio.
-Como objetivo especifico, se buscaba enfrentarnos delante de unas personas de diferentes edades, y algunos profesores, para explicarles el por qué habíamos escogido nuestro instrumento. Todo ello, era con el fin de darnos experiencia en el manejo de un tema, explicándolo y debatiéndolo, de manera que fuera didáctico y así se ganase el interés de todos.
•Procedimientos utilizados.
La charla se basó en los intrumentos del piano y del canto, tocando el piano y cantando, y explicando además, cómo se lograba el sonido de uno u otro intrumento. También se intentó exponer diferentes utilidades, ya sea en la música clásica, o bien, en música popular, la cual generalmente es más cercana a la gente y en este caso, a jóvenes y niños.
Finalmente se intentó combinar ambos instrumentos para dar a conocer las múltiples posibilidades de un músico al tocar un piano, acompañar a un cantante en el piano, o desde el punto de vista del cantante, expresar con la voz un sentimiento, a través de una letra y una melodía.
•Descripción de la sesión
-Alvaro inició la sesión con una melodía con la cual se sentía identificado y que es de su agrado, y con la que se buscaba hacer florecer algún sentimiento en los participantes en general.
-Posteriormente, hizo su presentación, dijo su nombre y su instrumento .
-Seguidamente, intervino Mónica haciendo énfasis en la utilidad del canto, a través del cual se pueden expresar sentimientos no solo con la ayuda de una melodía y de un acompañamiento sino sirviendose además de la letra. Para ello, hizo una pequeña demostración, con un lied aleman llamado "al quemar luisa las cartas de su amado infiel", cuyo nombre se dijo después de preguntar a los oyentes qué sentían al oir dicha melodía. Algunos alumnos, fueron muy acertados con lo que expresaba la canción y esto fué corroborado, al decir su nombre.
-A continuación, Rosa explicó cuál era el sistema de la voz, cómo se producía el sonido, y para ello, mónica hizo una pequeña demostración, de cómo suena una voz con técnica y cómo suena una, sin ella. Rosa, además, explicó que no solo se podía cantar a una voz sino que además, se podía hacer a varias voces, de manera que se indujo a los oyentes, en el conocimiento de los registros de las voces. Para ello, se cantó "No sé vivir, si no es contigo", una canción de tipo popular, a dos voces. Las intérpretes en la voz fueron Rosa en la primera voz (soprano) y Mónica en la segunda voz (contralto), y siendo acompañadas en el piano, por una de las cantantes. Esto se hizo con el fin, de que las personas interesadas en el canto, pudieran ver la cara amable del instrumento, el cual no tiene por qué ser necesariamente utilizado en el género lírico.
-Finalmente, se cantó una canción muy popular "boig per tu", con la cual se buscaba integrar a todos los estudiantes, a través del canto, y adicionalmente, se invitó para que uno de ellos, tocara un acorde que formaba parte de la canción.
-Se concluyó la sesión, con preguntas de parte de los estudiantes asistentes, y se invitó a todo el alumnado, a ver cómo se movian los martillos del piano, al ser tocado.
•Evaluación del acto.
En general considero, que la actividad fué muy buena y enriquecedora para los alumnos que desean hacer el grado profesional. Por otra parte, considero que hubo una gran falta de logística, ya que los encargados de la actividad no pudimos ensayar en la sala que se nos había prometido, ya que estaba ocupada por otras personas. El día de la presentación tampoco estaba previsto, y hubiera sido ideal si hubiera sido en el mismo horario de la clase, ya que de otra manera, interfiere con otras actividades, clases y trabajo.
Pese a todo ello, creo que los pasos a seguir estaban claros, y que la actividad se preparó previa e individualmente en la medida de la mayor o menor intervención de cada persona. Es el caso de Alvaro, que por ejemplo preparó el lied alemán en el piano y lo interpretó correctamente.
•Objetivos de la sesión:
- Como objetivo general está el dar a conocer el instrumento, sus ventajas y cualidades, para de esta manera, ayudar a los alumnos a discernir qué instrumento era el apropiado para iniciar una carrera musical, en el grado medio.
-Como objetivo especifico, se buscaba enfrentarnos delante de unas personas de diferentes edades, y algunos profesores, para explicarles el por qué habíamos escogido nuestro instrumento. Todo ello, era con el fin de darnos experiencia en el manejo de un tema, explicándolo y debatiéndolo, de manera que fuera didáctico y así se ganase el interés de todos.
•Procedimientos utilizados.
La charla se basó en los intrumentos del piano y del canto, tocando el piano y cantando, y explicando además, cómo se lograba el sonido de uno u otro intrumento. También se intentó exponer diferentes utilidades, ya sea en la música clásica, o bien, en música popular, la cual generalmente es más cercana a la gente y en este caso, a jóvenes y niños.
Finalmente se intentó combinar ambos instrumentos para dar a conocer las múltiples posibilidades de un músico al tocar un piano, acompañar a un cantante en el piano, o desde el punto de vista del cantante, expresar con la voz un sentimiento, a través de una letra y una melodía.
•Descripción de la sesión
-Alvaro inició la sesión con una melodía con la cual se sentía identificado y que es de su agrado, y con la que se buscaba hacer florecer algún sentimiento en los participantes en general.
-Posteriormente, hizo su presentación, dijo su nombre y su instrumento .
-Seguidamente, intervino Mónica haciendo énfasis en la utilidad del canto, a través del cual se pueden expresar sentimientos no solo con la ayuda de una melodía y de un acompañamiento sino sirviendose además de la letra. Para ello, hizo una pequeña demostración, con un lied aleman llamado "al quemar luisa las cartas de su amado infiel", cuyo nombre se dijo después de preguntar a los oyentes qué sentían al oir dicha melodía. Algunos alumnos, fueron muy acertados con lo que expresaba la canción y esto fué corroborado, al decir su nombre.
-A continuación, Rosa explicó cuál era el sistema de la voz, cómo se producía el sonido, y para ello, mónica hizo una pequeña demostración, de cómo suena una voz con técnica y cómo suena una, sin ella. Rosa, además, explicó que no solo se podía cantar a una voz sino que además, se podía hacer a varias voces, de manera que se indujo a los oyentes, en el conocimiento de los registros de las voces. Para ello, se cantó "No sé vivir, si no es contigo", una canción de tipo popular, a dos voces. Las intérpretes en la voz fueron Rosa en la primera voz (soprano) y Mónica en la segunda voz (contralto), y siendo acompañadas en el piano, por una de las cantantes. Esto se hizo con el fin, de que las personas interesadas en el canto, pudieran ver la cara amable del instrumento, el cual no tiene por qué ser necesariamente utilizado en el género lírico.
-Finalmente, se cantó una canción muy popular "boig per tu", con la cual se buscaba integrar a todos los estudiantes, a través del canto, y adicionalmente, se invitó para que uno de ellos, tocara un acorde que formaba parte de la canción.
-Se concluyó la sesión, con preguntas de parte de los estudiantes asistentes, y se invitó a todo el alumnado, a ver cómo se movian los martillos del piano, al ser tocado.
•Evaluación del acto.
En general considero, que la actividad fué muy buena y enriquecedora para los alumnos que desean hacer el grado profesional. Por otra parte, considero que hubo una gran falta de logística, ya que los encargados de la actividad no pudimos ensayar en la sala que se nos había prometido, ya que estaba ocupada por otras personas. El día de la presentación tampoco estaba previsto, y hubiera sido ideal si hubiera sido en el mismo horario de la clase, ya que de otra manera, interfiere con otras actividades, clases y trabajo.
Pese a todo ello, creo que los pasos a seguir estaban claros, y que la actividad se preparó previa e individualmente en la medida de la mayor o menor intervención de cada persona. Es el caso de Alvaro, que por ejemplo preparó el lied alemán en el piano y lo interpretó correctamente.
miércoles, 28 de marzo de 2012
sábado, 17 de marzo de 2012
Apunts de "Introducció a la Didàctica" ACTUALITZATS
Des d'aquí podeu consultar els apunts de l'assignatura, així com imprimir el que pugueu necessitar dels apunts. Espero que aquesta eina us sigui útil en el seguiment de la matèria.
Publish at Calaméo or browse others.
Educació Musical al Segle XVIII
EL SEGLE XVIII, IL·LUSTRACIÓ I REVOLUCIÓ
· La crisi de l’Humanisme: Comeni
· França i les Acadèmies.
· Mètodes simplificats
· Espanya: El Real Colegio de Cantores de la Capilla Real.
· Rousseau i l’Educació Musical
1. LA CRISI DE L’HUMANISME: Les idees de Comenius.
-Els enfrontaments religiosos del segle XVII deriven en una profunda crisi de l’Humanisme.
-Les ordres religioses (jesuïtes i escolapis, La Salle ) faran una revisió del currículums
-El txec Joan Amós Comeni de Komma, conegut com a Comenius, és un dels impulsors de la pedagogia moderna.
-L’any 1657 publica: Didactica Magna, seu omnes omnia docendi artificum. Utilitza per primera vegada el concepte “didàctica”.
-Comenius desenvolupa una pedagogia adequada per a l’ensenyament musical.
-És el creador dels mètodes sensorial i actiu. “Res no arriba a la inteligència que no hagi passat abans pels sentits”.
-També se li atribueix el mètode global “El coneixement ha de ser total a qualsevol edat”.
-A partir de Comenius, a l’educació musical es reconeixeran dues tendències:
o Una racionalista, acord a les filosofies del moment.
o Una sensorialista,
2. FRANÇA I LES ACADÈMIES
- A França s’intenten emular els éxits musicals italians. Amb l’arribada de l’òpera Lluís XIV autoritza la creació d’Acadèmies de Música a París i altres ciutats.
-La influència del músic francès d’orígen florentí Lully afavoreix la creació d’Escoles de Cant i Declamació.
-A la mort de Lully, el rei funda una escola de dansa i una altra d’instrumentistes per nodrir l’Acadèmia Real de Música. L’ensenyament era de franc.
-Posteriorment, Lluís XVI crea una escola per formar especialistes. Els alumnes ingresaven mitjançant un rigorós exàmen.
-En el periode revolucionari l’Estat es fa càrrec de la instrucció popular. La Comuna de París crea l’Escola gratuïta de Música de la Guàrdia Nacional
- Posteriorment, aquesta escola es converteix en l’Institut Nacional de Música, amb una tendència “coral popular”
-També en aquest periode es fa crear el Conservatori de París amb una plantilla de 115 professors i al voltant de 800 alumnes.
3. ELS MÈTODES SIMPLIFICATS
-Van dirigits sobretot a l’Ensenyament Musical de les escoles.
- Al començament de la seva educació els infants no tenien necessitat d’aprendre la notació, era suficient treballar l’afinació i el reconeixement dels sons.
-En realitat substituïen la notació convencional per una siomplificada.
- Mètodes modals i mètodes cromàtics:
-Els mètodes modals utilitzen la mateixa escriptura pels dos modes.
-Els mètodes cromàtics es basaven en l’escala cromàtica.
4. ESPANYA: EL REAL COLEGIO DE CANTORES DE LA CAPILLA REAL
-Creat en 1590 és un internat que reuneix els nens que prenen part en els actes musicals de la Cort. Està
- Al començament de la seva educació els infants no tenien necessitat d’aprendre la notació, era suficient treballar l’afinació i el reconeixement dels sons.
5. ROUSSEAU I L’EDUCACIÓ MUSICAL
-Molts músics del segle XVII i XVIII comencen el seu aprenentatge en el si familiar: Vivaldi, Rameau, Bach, Haydn, Mozart... Rousseau va heredar la seva passió per la Música de la seva familia.
-No de bades, Rousseau, no assoleix una formació musical estricta, fet, aquest del que es planyerà durant tota la seva vida.
-El 1742 llegeix a l’Acadèmia de les Ciències de París el seu “Projecte al voltant dels nous signes per a la Música ” on introdueix un nou sistema de notació numèric.
- Rousseau utilitza el mètode DO-SOL-FA utilitzat en escoles angleses i alemanyes.
1234567
1234567
___________________ _ ____1234567____________________________________
1234567
1234567
-Rousseau utilitza el el nombre atravesat per una línia diagonal ascendent per indicar el sostingut i al revés pel bemoll.
-El silenci era un 0.
- Aquest sistema no feia més que substituir el solfeig convencional i apropar-se a la notació proporcional de segles anteriors.
-Rameau va fer una valoració positiva en quant a la representació dels valors i els intervals del sistema de Rousseau, però va objectar que era molt poc gràfic per realitzar una lectura expontània i exigia massa treball mental.
-El 1762 a l’Emilio, defensa la capacitat educativa de la Música pels seus efectes beneficiosos psicològics i de sociabilitat.
-Rousseau es mostra partidari d’una experiència auditiva prèvia a l’escriptura i la lectura musical així com de la creativitat infantil.
-
6. LES CAPELLES MUSICALS A CATALUNYA
-Les capelles de les Seus de Catalunya estaven regides per uns estatuts o unes normes en la primera meitat del segle XVIII.
-Les capelles funcionaven com una veritable escola de Música, lligada a l’Església.
-El mestre de capella, ho és de la Seu. Els
-Tenir cura de l’alimentació i la sanitat dels escolans.
-Instruir els escolans en la música i en el cant.
-Si l’escolà “perd” (canvia) la veu s’orienta en un instrument de profit per l’església.
-Ensenyar “solfa” els nens, una hora al matí i una hora a la tarda.
-Tocar l’arpa.
-Compondre els oficis religiosos principals i donar còpia a l’església.
-Assajar dues vegades al mes amb cantaires i els músics de la capella.
-Mantenir informats els “canonges tresorers” del funcionament de la capella.
- Els membres de la capella, han de romandre a la ciutat i per sortir han de tenir el permís dels “canonges tresorers” o del mestre de capella.
-Han d’assistir als assajos dos cops al mes.
Educació Musical al Segle XIX
EL SEGLE XIX
· Decliu de les Capelles Catedralícies.
· Professionalització de la Música : els Conservatoris.
· Les idees de Pestalozzi: Nageli i Pfeiffer.
· Escoles experimentals de Robert Owen
· Sarah Glover, John Curwen i el mètode Tonic Sol-fa
1. ESPANYA: DECLIU DE LES CAPELLES DE MÚSICA, L’ÒPERA, SORTIDA DE LA MÚSICA DE
- La desamortització de Mendizàbal 1833 inicia el decliu de les capelles de Música de les Seus que són suprimides per decret el 1842.
-Per altra banda la burgesia incipient reclama l’òpera com a espectacle. L’ensenyament musical és converteix en laic.
-El 1842 mor l’últim Catedràtic de Música de la Universitat de Salamanca i s’abandona l’ensenyament musical en aquesta institució.
2. GENERALITZACIÓ DELS CONSERVATORIS A EUROPA
-Les conseqüències de la Desamortització de Mendizàbal, pel que fa a la de la instrucció musical a les Capelles i l’interés de la burgesia per la òpera dona com a resultat la generalització dels Conservatoris.
- Pedrell defineix els Conservatoris com “el nombre dado a las escuelas públicas de Música porque en ellas se conservan las tradiciones técnicas y el gusto artístico”.
-Com sabem, el seu orígen està en els Conservatoris italians del segle XVI i en la institució parisina del segle XVIII.
- En 1806 ja està documentada una Acadèmia de Música a Sevilla on imparteixen classes els professors de l’orquestra del Teatre Principal.
-El 1830 es crea el Real Conservatori Ma Cristina de Madrid i el 1838 el de Barcelona patrocinat per la reina Isabel II. El 1847 el Teatre del Liceu i el seu Conservatori al que seguiran Valencia, Màlaga, Bilbao o Sevilla.
-Els Conservatoris proliferan a tota Europa ocupant-se bàsicament de l’especialització instrumental, però també d’aspectes de pedagogia musical i de direcció.
-Podem destacar: Praga 1811, Viena 1817 (fundat per Salieri), Royal Academy of Music de Londres 1822, Leipzig 1842 (fundat per Mendelssohn) o Moscou 1866 (fundat per Anton Rubinstein).
3. LES IDEES DE PESTALOZZI: NAGELI I PFEIFFER.
-Pestalozzi dona una gran importància a la Música com a mitjà per suscitar emocions i valors morals.
-Des de 1811 posa en funcionament el seu sistema que ell mateix anomena “educació molt elemental”.
-Creu que l’aprenentatge ha de seguir el ritme evolutiu natural del nen.
-L’educació és una ajuda pel desenvolupament del nen i educar és un art.
-Creu que l’educació perfecciona l’ànima de l’home, ja que aquest no és bo per natura, sino que es deixa portar per les seves passions.
-Introdueix el concepte d’”educació del cor” i “educació familiar”.
-Entre les seves obres teòriques “Com Gertrudis ensenya els seus fills”.
- Creu que la Música és important en els infants des del primer any de vida.
- Preconizava un rígid treball teòric abans d’arribar al cant.
-Considera important utilitzar a l’escola cançons nacionals per la seva influència sobre el caràcter.
-Pestalozzi es va envoltar de especialistes que van desenvolupar cada una de les matèries. Pel que fa a la Música va comptar amb la col·laboració de Ndgeli i Pfeiffer.
-Nägeli era compositor, editor i pedagog musical. Deixeble de Pestalozzi posa en pràctica alguns exercicis a partir de les idees del pedagog suís..
-Divideix l’ensenyament musical en:
o Ritme
o Melodia
o Dinàmica
o Element primitius.
-Exercita la veu amb cants a una veu i posteriorment polifònics.
-Els països de l’àrea germànica utilitzaven el “nou mètode pràctic “ de Nägeli
4. ESCOLES EXPERIMENTALS DE ROBERT OWEN .
-Es coneix una escola experimental a Escòcia dirigida per Robert Owen a on s’ensenyava cant, dansa i lecto-escriptura musical.
-Robert Owen és un empresari de pensament socialista i considerat el creador del cooperativisme.
-Creu que les condicions de vida condicionen la vida de l’individu.
-L’home és bo per naturalesa (idees de Rousseau) però la societat el condiciona.
-El 1813 edita quatre assajos on exposa la seva filosofia.
-El 1816 obre l’Escola de New Lanark i el 1817 The School for children per l’educació dels nens dels 1 als 10 anys.
-L’escola posava l’accent en l’activitat musical, l’art, l’estudi de la natura i altres disciplines. No estaven permesos els càstigs.
5. SARAH GLOVER I JOHN CURWEN: EL MÈTODE TONIC SOL-FA ANGLÈS
- La pedagoga d’orígen noruec Sarah Glover escriu Scheme for Rendering Psalmody Congregational el 1811.
- El sistema ajudava a ensenyar a cantar «a capella »
-John Curwen va desenvolupar el sistema Tonic Sol-fa adaptat de la noruega Sarah Glover, que es pot relacionar amb les idees de Rousseau i posteriorment, al segle XX amb les de Kodaly.
-El reverend Curwer va exposar les seves idees a The Standard Course of Lessons on the Tonic Sol-fa Method of Teaching to Sing editat per primera vegada en 1858.
-Arriba a tenir una escola pròpia de mestres i la seva pròpia editorial.
- Curwen utilitza un sistema de signes amb la mà relacionat al que el mètode Kodaly fa servir en l’actualitat.
Educació Musical al Segle XIX
EL SEGLE XIX
· Decliu de les Capelles Catedralícies.
· Professionalització de la Música : els Conservatoris.
· Les idees de Pestalozzi: Nageli i Pfeiffer.
· Escoles experimentals de Robert Owen
· Sarah Glover, John Curwen i el mètode Tonic Sol-fa
1. ESPANYA: DECLIU DE LES CAPELLES DE MÚSICA, L’ÒPERA, SORTIDA DE LA MÚSICA DE
- La desamortització de Mendizàbal 1833 inicia el decliu de les capelles de Música de les Seus que són suprimides per decret el 1842.
-Per altra banda la burgesia incipient reclama l’òpera com a espectacle. L’ensenyament musical és converteix en laic.
-El 1842 mor l’últim Catedràtic de Música de la Universitat de Salamanca i s’abandona l’ensenyament musical en aquesta institució.
2. GENERALITZACIÓ DELS CONSERVATORIS A EUROPA
-Les conseqüències de la Desamortització de Mendizàbal, pel que fa a la de la instrucció musical a les Capelles i l’interés de la burgesia per la òpera dona com a resultat la generalització dels Conservatoris.
- Pedrell defineix els Conservatoris com “el nombre dado a las escuelas públicas de Música porque en ellas se conservan las tradiciones técnicas y el gusto artístico”.
-Com sabem, el seu orígen està en els Conservatoris italians del segle XVI i en la institució parisina del segle XVIII.
- En 1806 ja està documentada una Acadèmia de Música a Sevilla on imparteixen classes els professors de l’orquestra del Teatre Principal.
-El 1830 es crea el Real Conservatori Ma Cristina de Madrid i el 1838 el de Barcelona patrocinat per la reina Isabel II. El 1847 el Teatre del Liceu i el seu Conservatori al que seguiran Valencia, Màlaga, Bilbao o Sevilla.
-Els Conservatoris proliferan a tota Europa ocupant-se bàsicament de l’especialització instrumental, però també d’aspectes de pedagogia musical i de direcció.
-Podem destacar: Praga 1811, Viena 1817 (fundat per Salieri), Royal Academy of Music de Londres 1822, Leipzig 1842 (fundat per Mendelssohn) o Moscou 1866 (fundat per Anton Rubinstein).
3. LES IDEES DE PESTALOZZI: NAGELI I PFEIFFER.
-Pestalozzi dona una gran importància a la Música com a mitjà per suscitar emocions i valors morals.
-Des de 1811 posa en funcionament el seu sistema que ell mateix anomena “educació molt elemental”.
-Creu que l’aprenentatge ha de seguir el ritme evolutiu natural del nen.
-L’educació és una ajuda pel desenvolupament del nen i educar és un art.
-Creu que l’educació perfecciona l’ànima de l’home, ja que aquest no és bo per natura, sino que es deixa portar per les seves passions.
-Introdueix el concepte d’”educació del cor” i “educació familiar”.
-Entre les seves obres teòriques “Com Gertrudis ensenya els seus fills”.
- Creu que la Música és important en els infants des del primer any de vida.
- Preconizava un rígid treball teòric abans d’arribar al cant.
-Considera important utilitzar a l’escola cançons nacionals per la seva influència sobre el caràcter.
-Pestalozzi es va envoltar de especialistes que van desenvolupar cada una de les matèries. Pel que fa a la Música va comptar amb la col·laboració de Ndgeli i Pfeiffer.
-Nägeli era compositor, editor i pedagog musical. Deixeble de Pestalozzi posa en pràctica alguns exercicis a partir de les idees del pedagog suís..
-Divideix l’ensenyament musical en:
o Ritme
o Melodia
o Dinàmica
o Element primitius.
-Exercita la veu amb cants a una veu i posteriorment polifònics.
-Els països de l’àrea germànica utilitzaven el “nou mètode pràctic “ de Nägeli
4. ESCOLES EXPERIMENTALS DE ROBERT OWEN .
-Es coneix una escola experimental a Escòcia dirigida per Robert Owen a on s’ensenyava cant, dansa i lecto-escriptura musical.
-Robert Owen és un empresari de pensament socialista i considerat el creador del cooperativisme.
-Creu que les condicions de vida condicionen la vida de l’individu.
-L’home és bo per naturalesa (idees de Rousseau) però la societat el condiciona.
-El 1813 edita quatre assajos on exposa la seva filosofia.
-El 1816 obre l’Escola de New Lanark i el 1817 The School for children per l’educació dels nens dels 1 als 10 anys.
-L’escola posava l’accent en l’activitat musical, l’art, l’estudi de la natura i altres disciplines. No estaven permesos els càstigs.
5. SARAH GLOVER I JOHN CURWEN: EL MÈTODE TONIC SOL-FA ANGLÈS
- La pedagoga d’orígen noruec Sarah Glover escriu Scheme for Rendering Psalmody Congregational el 1811.
- El sistema ajudava a ensenyar a cantar «a capella »
-John Curwen va desenvolupar el sistema Tonic Sol-fa adaptat de la noruega Sarah Glover, que es pot relacionar amb les idees de Rousseau i posteriorment, al segle XX amb les de Kodaly.
-El reverend Curwer va exposar les seves idees a The Standard Course of Lessons on the Tonic Sol-fa Method of Teaching to Sing editat per primera vegada en 1858.
-Arriba a tenir una escola pròpia de mestres i la seva pròpia editorial.
- Curwen utilitza un sistema de signes amb la mà relacionat al que el mètode Kodaly fa servir en l’actualitat.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)