EL SEGLE XVIII, IL·LUSTRACIÓ I REVOLUCIÓ
· La crisi de l’Humanisme: Comeni
· França i les Acadèmies.
· Mètodes simplificats
· Espanya: El Real Colegio de Cantores de la Capilla Real.
· Rousseau i l’Educació Musical
1. LA CRISI DE L’HUMANISME: Les idees de Comenius.
-Els enfrontaments religiosos del segle XVII deriven en una profunda crisi de l’Humanisme.
-Les ordres religioses (jesuïtes i escolapis, La Salle ) faran una revisió del currículums
-El txec Joan Amós Comeni de Komma, conegut com a Comenius, és un dels impulsors de la pedagogia moderna.
-L’any 1657 publica: Didactica Magna, seu omnes omnia docendi artificum. Utilitza per primera vegada el concepte “didàctica”.
-Comenius desenvolupa una pedagogia adequada per a l’ensenyament musical.
-És el creador dels mètodes sensorial i actiu. “Res no arriba a la inteligència que no hagi passat abans pels sentits”.
-També se li atribueix el mètode global “El coneixement ha de ser total a qualsevol edat”.
-A partir de Comenius, a l’educació musical es reconeixeran dues tendències:
o Una racionalista, acord a les filosofies del moment.
o Una sensorialista,
2. FRANÇA I LES ACADÈMIES
- A França s’intenten emular els éxits musicals italians. Amb l’arribada de l’òpera Lluís XIV autoritza la creació d’Acadèmies de Música a París i altres ciutats.
-La influència del músic francès d’orígen florentí Lully afavoreix la creació d’Escoles de Cant i Declamació.
-A la mort de Lully, el rei funda una escola de dansa i una altra d’instrumentistes per nodrir l’Acadèmia Real de Música. L’ensenyament era de franc.
-Posteriorment, Lluís XVI crea una escola per formar especialistes. Els alumnes ingresaven mitjançant un rigorós exàmen.
-En el periode revolucionari l’Estat es fa càrrec de la instrucció popular. La Comuna de París crea l’Escola gratuïta de Música de la Guàrdia Nacional parisien. S’ingresava als 10 anys i es podia estar fins el 20.
- Posteriorment, aquesta escola es converteix en l’Institut Nacional de Música, amb una tendència “coral popular”
-També en aquest periode es fa crear el Conservatori de París amb una plantilla de 115 professors i al voltant de 800 alumnes.
3. ELS MÈTODES SIMPLIFICATS
-Van dirigits sobretot a l’Ensenyament Musical de les escoles.
- Al començament de la seva educació els infants no tenien necessitat d’aprendre la notació, era suficient treballar l’afinació i el reconeixement dels sons.
-En realitat substituïen la notació convencional per una siomplificada.
- Mètodes modals i mètodes cromàtics:
-Els mètodes modals utilitzen la mateixa escriptura pels dos modes.
-Els mètodes cromàtics es basaven en l’escala cromàtica.
4. ESPANYA: EL REAL COLEGIO DE CANTORES DE LA CAPILLA REAL
-Creat en 1590 és un internat que reuneix els nens que prenen part en els actes musicals de la Cort. Està regit per un mestre de capella
- Al començament de la seva educació els infants no tenien necessitat d’aprendre la notació, era suficient treballar l’afinació i el reconeixement dels sons.
5. ROUSSEAU I L’EDUCACIÓ MUSICAL
-Molts músics del segle XVII i XVIII comencen el seu aprenentatge en el si familiar: Vivaldi, Rameau, Bach, Haydn, Mozart... Rousseau va heredar la seva passió per la Música de la seva familia.
-No de bades, Rousseau, no assoleix una formació musical estricta, fet, aquest del que es planyerà durant tota la seva vida.
-El 1742 llegeix a l’Acadèmia de les Ciències de París el seu “Projecte al voltant dels nous signes per a la Música ” on introdueix un nou sistema de notació numèric.
- Rousseau utilitza el mètode DO-SOL-FA utilitzat en escoles angleses i alemanyes.
1234567
1234567
___________________ _ ____1234567____________________________________
1234567
1234567
-Rousseau utilitza el el nombre atravesat per una línia diagonal ascendent per indicar el sostingut i al revés pel bemoll.
-El silenci era un 0.
- Aquest sistema no feia més que substituir el solfeig convencional i apropar-se a la notació proporcional de segles anteriors.
-Rameau va fer una valoració positiva en quant a la representació dels valors i els intervals del sistema de Rousseau, però va objectar que era molt poc gràfic per realitzar una lectura expontània i exigia massa treball mental.
-El 1762 a l’Emilio, defensa la capacitat educativa de la Música pels seus efectes beneficiosos psicològics i de sociabilitat.
-Rousseau es mostra partidari d’una experiència auditiva prèvia a l’escriptura i la lectura musical així com de la creativitat infantil.
-
6. LES CAPELLES MUSICALS A CATALUNYA
-Les capelles de les Seus de Catalunya estaven regides per uns estatuts o unes normes en la primera meitat del segle XVIII.
-Les capelles funcionaven com una veritable escola de Música, lligada a l’Església.
-El mestre de capella, ho és de la Seu. Els seus deures són:
-Tenir cura de l’alimentació i la sanitat dels escolans.
-Instruir els escolans en la música i en el cant.
-Si l’escolà “perd” (canvia) la veu s’orienta en un instrument de profit per l’església.
-Ensenyar “solfa” els nens, una hora al matí i una hora a la tarda.
-Tocar l’arpa.
-Compondre els oficis religiosos principals i donar còpia a l’església.
-Assajar dues vegades al mes amb cantaires i els músics de la capella.
-Mantenir informats els “canonges tresorers” del funcionament de la capella.
- Els membres de la capella, han de romandre a la ciutat i per sortir han de tenir el permís dels “canonges tresorers” o del mestre de capella.
-Han d’assistir als assajos dos cops al mes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario