Educació Musical al Segle XIX

EL SEGLE XIX

·        Decliu de les Capelles Catedralícies.

·        Professionalització de la Música: els Conservatoris.

·        Les idees de Pestalozzi: Nageli i Pfeiffer.

·        Escoles experimentals de Robert Owen

·        Sarah Glover, John Curwen i el mètode Tonic Sol-fa

1.     ESPANYA: DECLIU DE LES CAPELLES DE MÚSICA, L’ÒPERA, SORTIDA DE LA MÚSICA DE LES UNIVERSITATS

- La desamortització de Mendizàbal 1833 inicia el decliu de les capelles de Música de les Seus que són suprimides per decret el 1842.

-Per altra banda la burgesia incipient reclama l’òpera com a espectacle. L’ensenyament musical és converteix en laic.

-El 1842 mor l’últim Catedràtic de Música de la Universitat de Salamanca i s’abandona l’ensenyament musical en aquesta institució.

2.     GENERALITZACIÓ  DELS CONSERVATORIS A EUROPA

-Les conseqüències de la Desamortització de Mendizàbal, pel que fa a la de la instrucció musical a les Capelles i l’interés de la burgesia per la òpera dona com a resultat la generalització dels Conservatoris.

- Pedrell defineix els Conservatoris com “el nombre dado a las escuelas públicas de Música porque en ellas se conservan las tradiciones técnicas y el gusto artístico”.

-Com sabem, el seu orígen està en els Conservatoris italians del segle XVI i en la institució parisina del segle XVIII.

- En 1806 ja està documentada una Acadèmia de Música a Sevilla on imparteixen classes els professors de l’orquestra del Teatre Principal.

-El 1830 es crea el Real Conservatori Ma Cristina de Madrid i el 1838 el de Barcelona patrocinat per la reina Isabel II. El 1847 el Teatre del Liceu i el seu Conservatori al que seguiran Valencia, Màlaga, Bilbao o Sevilla.

-Els Conservatoris proliferan a tota Europa ocupant-se bàsicament de l’especialització instrumental, però també d’aspectes de pedagogia musical i de direcció.

-Podem destacar: Praga 1811, Viena 1817 (fundat per Salieri), Royal Academy of Music de Londres 1822, Leipzig 1842 (fundat per Mendelssohn) o Moscou 1866 (fundat per Anton Rubinstein).

3.     LES IDEES DE PESTALOZZI: NAGELI I PFEIFFER.

-Pestalozzi dona una gran importància a la Música com a mitjà per suscitar emocions i valors morals.

-Des de 1811 posa en funcionament el seu sistema que ell mateix anomena “educació molt elemental”.

-Creu que l’aprenentatge ha de seguir el ritme evolutiu natural del nen.

-L’educació és una ajuda pel desenvolupament del nen i educar és un art.

-Creu que l’educació perfecciona l’ànima de l’home, ja que aquest no és bo per natura, sino que es deixa portar per les seves passions.

-Introdueix el concepte d’”educació del cor” i “educació familiar”.

-Entre les seves obres teòriques “Com Gertrudis ensenya els seus fills”.

- Creu que la Música és important en els infants des del primer any de vida.

- Preconizava un rígid treball teòric abans d’arribar al cant.

-Considera important utilitzar a l’escola cançons nacionals per la seva influència sobre el caràcter.

-Pestalozzi es va envoltar de especialistes que van desenvolupar cada una de les matèries. Pel que fa a la Música va comptar amb la col·laboració de Ndgeli i Pfeiffer.

-Nägeli era compositor, editor i pedagog musical. Deixeble de Pestalozzi posa en pràctica alguns exercicis a partir de les idees del pedagog suís..

-Divideix  l’ensenyament musical en:

o       Ritme

o       Melodia

o       Dinàmica

o       Element primitius.

-Exercita la veu amb cants a una veu i posteriorment  polifònics.

-Els països de l’àrea germànica utilitzaven el “nou mètode pràctic “  de Nägeli

4.     ESCOLES EXPERIMENTALS DE ROBERT OWEN .

-Es coneix una escola experimental a Escòcia dirigida per  Robert Owen a on s’ensenyava cant, dansa i lecto-escriptura musical.

-Robert Owen és un empresari de pensament socialista i considerat el creador del cooperativisme.

-Creu que les condicions de vida condicionen la vida de l’individu.

-L’home és bo per naturalesa (idees de Rousseau) però la societat el condiciona.

-El 1813 edita quatre assajos on exposa la seva filosofia.

-El 1816 obre l’Escola de New Lanark i el 1817 The School for children per l’educació dels nens dels 1 als 10 anys.

-L’escola posava l’accent en l’activitat musical, l’art, l’estudi de la natura i altres disciplines. No estaven permesos els càstigs.

5.     SARAH GLOVER I JOHN CURWEN: EL MÈTODE TONIC SOL-FA ANGLÈS

- La pedagoga d’orígen noruec Sarah Glover escriu Scheme for Rendering Psalmody Congregational el 1811.

- El sistema ajudava a ensenyar a cantar «a capella »

-John Curwen va desenvolupar el sistema Tonic Sol-fa adaptat de la noruega Sarah Glover, que es pot relacionar amb les idees de Rousseau i posteriorment, al segle XX amb les de Kodaly.

-El reverend Curwer va exposar les seves idees a The Standard Course of Lessons on the Tonic Sol-fa Method of Teaching to Sing editat per primera vegada en 1858.

-Arriba a tenir una escola pròpia de mestres i la seva pròpia editorial.

- Curwen utilitza un sistema de signes amb la mà relacionat al que el mètode Kodaly fa servir en l’actualitat.