Educació Musical al Renaixement

L’HUMANISME I L’EDUCACIÓ RENAIXENTISTA

·        Humanisme.

·        Espanya i les Capelles Catedralícies.

·        Itàlia i Els Conservatoris.

·        Els països reformistes.

·        Tractadistes espanyols del Segle d’Or.

1.     HUMANISME

-Castiglione escriu Il Cortesano (1528). “Heu de saber que a mi no em sembla un bon cortesà el que no sigui a més músic i capaç de tocar algun instrument, perquè no hi ha millor descans pels treballs ni medicina per les ànimes més honestes i elogiable que aquesta...”

-En el context de l’Ars Nova la notació neumàtica que va donar pas a la notació quadrada deriva en la notació mensurada que a més de fixar amb exactitud l’alçada de les notes també ho fa amb la durada.

-La impremta impulsa la difusió de la Teoria musical a partir del perfeccionament al que la va sotmetre Ottaviano Petrucci en Fossombrone i posteriorment a Venècia. Petrucci publica la primera música impresa el 1501.

-La impremta afavoreix, a partir de de 1520,   la difusió de recopilacions de corals alemanys y de salteris hugonots.

2.     ESPANYA I LES CAPELLES CATEDRALÍCIES

- La capella era l’espai del temple on assajaven els músics i els cantors de l’església.

-Les capelles eren dirigides pel “mestre de capella”: professor de música, compositor, director del cor...

-La capella també era integrada pel mestre de cor, el mestre de cant d’orgue, un cor de veus adultes...

-A Espanya cal destacar les capelles Catedralícies de Toledo (1545), Lleó o Conca.

-La infraestructura de l’educació musical la componen: els Monastirs (L’Escorial, Encarnació, Guadalupe), les Abadies (Silos i Montserrat), les Capelles Catedralícies (Salamanca, Santiago de Compostela, Àvila), les Colegiates (Medina del Campo, Osuna), els Col·legis (Corpus Christi de València) i els Santuaris (Aranzazu) al País Basc.

- Les Corts reials també disposen de les seves Capelles Musicals que rivalitzen amb les del cler.

3.     ITÀLIA I ELS CONSERVATORIS

-Originàriament eren asils, orfelinats o hospicis. Es donava instrucció musical a aquells nens que tenien disposició especial.

- A Nàpols, al segle XVI hi havia fins a quatre Conservatoris: “La Pietà” “I poveri de Gesu”, San Onofre” i “Santa Maria”.

-Amb el pas dels anys aquests quatre Conservatoris es van unificar.

- Alessandro Scarlatti va treballar al Conservatori dels Pobres de Jesus. Va ser un reformador pel que fa a l’ensenyament del Contrapunt i de l’instrument. També va passar per ell Pergolesi.

-A Venècia rebien el nom d’hospital.

-El poeta francès Boef va establir a casa seva una Acadèmia l’any 1570. A alguns pobles francesos les esglésies disposaven d’establiments musicals com a Dijon.

                              

4.     ELS PAÏSOS REFORMISTES

- La Reforma té tres focus: Alemania i Luter; Països Baixos, França i Escòcia i Calvino i Anglaterra i Enric VIII.

-La Reforma Protestant reforça la importància de la música en l’educació de les persones.

-A Alemanya tots els pobles disposen d’un kantorei o  cor que actua a l’església.

-Tot el poble participa del culte mitjançant el cant.

- Luter rep l’ajuda del compositor Johann Walter i de Melanchton.

- El Cant que introdueix al culte es el Coral:

                      

                       - Cantat en alemany

                       - Harmonitzats a quatre veus.

                       - Valors llargs i regulars. Frases cadencials.

                       - Aprofita melodies profanes que la gent ja coneix.

                       - L’esquema més utilitzat és AAB.

- També Calvino és conscient de la força de la Música que posseeix un ascendent sobre les ànimes i els cossos.

- Preferia el cant a l’unisó i sense acompanyament. A les Escoles s’assajava els salms de 11 a 12 quatre cops per setmana.

-A Anglaterra es va imposar una mena d’himne similar al motet catòlic anomenat Anthem:

                       - Cantat en anglès

- Fàcil harmonització a quatre veus.

- Amb o sense acompanyament instrumental.

5.     TRACTADISTES ESPANYOLS DEL SEGLE D’OR

- Els tractadistes espanyols del Segle d’Or tindran una gran influència a la resta d’Europa.

- Juan Bermudo (1510-1565) va escriure la Declaració dels Instruments musicals en cinc llibres. És un compendi de la teoria musical i dels instruments, recull així mateix obres mestres del teclat ibèric.

            -  Frai Tomas de Santa Maria (1510 – 1570) Compositor i organista, la seva obra més important és “El arte de tañer fantasía” on crea per primera vegada a la Història de la Música un sistema de digitació.

-  Francisco Salinas (1513-1590) compositor, humanista i organista va perdre la vista de molt jove. La seva activitat transcurre entre Roma, Nàpols i Salamanca on ensenya al costat de Frai Luís de León.

- Luís de Milán (1500-1561) tanyedor de viola de mà és l’autor del Llibre: “El maestro” també un dels primers tractats de viola de mà. Introdueix instruccions per marcar el tempo en les seves composicions.

Escriu el 1565 “El cortesà” una obra que emula a Castiglione i que parla dels usos de la cort Valenciana del Duc de Calàbria.

6.     LES UNIVERSITATS AL RENAIXEMENT

- La Universitat de Salamanca estableix a partir d’un Reial Decret els deures d’un Mestre de Música: “explicar Música especulativa durant mitja hora i fer cantar el temps restant música pràctica” (1538)

- A la Universidad de Oxford, amb titulacions musicals des del segle XV ensenya Walter Odington, autor de “De especulatione musicae” que combina música especulativa i pràctica.

- A La Universidad de Paris, s’estudia la musica en combinación amb  les matematiques i  l’astronomia.

- A las Universidades italianas es desenvolupa  la musica como ars y

como scientia.

- A Bolonia es relaciona amb Matemàtiques i Medicina

- A Padova Galileu Galilei col·lecciona obres musicals i planteja els errors de Boeci i Pitàgores.