L’EDUCACIÓ A L’ANTIGUITAT
GRÈCIA I ROMA
· Historia de la educació musical: Conceptes i problemàtica.
· L’ Ensenyament de la Música en Grècia i Roma.
· La música en la educació grega. Homer. Mites. Pitàgores. Damón. Plató. Aristòtil. Aristóxeno.
· L’educació musical en Roma.
· Altres pensadors de l’Antiguitat.
1. INTRODUCCIÓ
- En els pobles primitius la educació tenia lloc en els rites iniciàtics durant la pubertat.
- Tant a l’Antic Egipte com a Babilonia l’educació té un caràcter aristocràtic basat en el principi d’autoritat de la moralitat i la religió.
2. GRÈCIA
- Dos models de paidéia els constitueixen el model espartà i el model atenenc.
- Atenes: persegueix l’harmonia individual mitjançant la música i la gimnàstica.
- La “mousiké” grega no és un sinònim exacte de la nostra “música”.
- La “mousiké” trasmet el patrimoni ideal grec mitjançant himnes religiosos i militars cantat coralment per joves.
- Un deixeble esdevé músic quan aprén a llegir, escriure, comptar, cantar.
- La Música és eminentment religiosa i connecta la persona amb les forces de la natura.
- Al segle V abans de Crist els nens són confiats al mestre de gimnàstica i al citarista que li ensenya a cantar i a tocar la cítara i la lira.
- A partir d’aquest moment es dona un canvi: es tractarà d’escoltar més que de crear.
- Apareixen els músics professionals que tenen una funció social. La vessant educativa, en canvi té una funció més aviat personal. La música té un sentit moral de modelador del caràcter.
HOMER I HESIODE
- Homer presenta un tipus d’educació aristocràtic i guerrer. De cavaller.
- Fénix i Quirón són els educadors d’Aquil·les.
- Fénix es mostra més aviat com qui ensenya les arts de les classes
Dominants.
- El centaure Quirón en canvi és presentat a la Iliada com un expert en medecines i en l’ús de les armes.
- Hesiode, per la seva banda, una educació popular i camperola.
- Presenta també Quirón però amb unes màximes que lloen el treball i la ocupació.
ESPARTA I CRETA S VII
- Centre musical més important de Grècia
- Esparta (els doris): utilitza una educació típica d’un estat autoritari. Els infants són educats fora de l’ambient familiar. Es basa en l’exercici físic i la disciplina militar.
- Això és degut al estat de guerra permanent en que vivien els doris.
- Tres cicles:
- Cicle primari: dels 8 a
- Cicle mossedat?: dels 11 als 15.
- Cicle dels efebs: dels 16 als 20.
- Es tracta d’una educació col·lectiva agrupant els deixebles en esquadrons i cors. El “cor” era l’escola.
- Música i Gimnàstica per a nois i noies
- Educats a partir dels 7 anys a càrrec de l’Estat
- Cant Coral: contribueix a mantenir els valors de la moral pública, l’amor a la pàtria i el respecte per les lleis.
- Les noies eren iniciades en la vida matrimonial mitjançant unes cerimònies rituals de pas de l’adolescència a l’edat adulta.
ASIA MENOR
- L’escola pitagòrica no és encara una escola cultural ni oberta a tothom.
- El filòsof triava els seus deixebles.
- Impartia quatre tipus d’ensenyaments:
o Acústics (mites, muses, cants religiosos, poesies, instruments musicals, dansa i gimnàstica).
o Matemàtics (aritmètica, astrologia, música i geometria)
o Físics (filosofia)
o Sebàstics (ciència sagrada i esotèrica).
- La Música i les Matemàtiques són dues ciències bessones. Pitàgores ((580-500 AC la Música , les Matemàtiques i l’Astronomia. Tot plegat dona lloc a “La Música de les Esferes”.
ATENES S VI
- S’atribueix al legislador Solon les primeres lleis sobre educació.
- Els pares han d’ensenyar els fills a llegir i a nedar.
- Els nens pobres han d’aprendre un ofici.
- Els rics música, equitació i practicar gimnàstica, caça i filosofia.
- Aquestes lleis parlen també de les hores de classe, dels mestres etc.
- Tot i que l’escola és privada hi ha la figura d’una mena d’inspector públic.
- En l’ambient familiar existia el “pedagog” que acompanyava els nens a l’escola i en certa forma feia de mestre.
PLATÓ I L’IDEALISME S. V (“La República ” i “Les Lleis”)
- Formació del caràcter dels joves.
- Rebuig de la música “mimètica” i nostàlgia per les peces amb normes rigoroses de composició que respecten els cànons ètics i estètics de la tradició.
- No es poden admetre els “harmoniai” (modes) que pertorben els ànims dels ciutadans.
- Diàleg entre ATENIENSE i CLINIES (sobre les normes que s’han de tenir en compte per l’ensenyament instrumental).
- Els “sexagenaris cantors de Dionisos han de tenir una finíssima sensibilitat”
- Els joves han d’aprendre amb facilitat.
- Planteja dues fases en l’educació: la primera des de la infancia fins els 20 anys, la segona l’educació superior des dels 20 als 35.
- A la primera fase s’instrueix els infants en Música i Gimnàstica.
- Plató sosté que només els modes frigi i lidi són adequats per l’educació dels infants.
Aristòfanes:
- Afirma que els nens es dirigeixen a l’escola en files ordenades i que aprenen cantant els versos heróics dels poetes grecs. Després passaven al mestre de gimnàstica.
ARISTÒTIL I EL REALISME (Darrer llibre de “La Política ”)
- A favor del mètode inductiu.
- Periodes educatius:
- Infancia: consolidació dels hàbits.
Aprenentatge de moviments.
- Fins als cinc anys: habilitats físiques.
No s’han d’imposar ensenyaments obligators.
- Dels cinc als set: prolongació de l’etapa anterior.
- Dels 7 a
Educació pública a càrrec de l’estat.
Lectura, música i dibuix.
- La Música condueix a la virtut. Estableix qualitats morals i ajuda a gaudir de forma recta.
- Accepta la utilitat de tots els modes.
- Posa de manifest el valor ètic de la Música superior al de qualsevulla altra expressió artística.
- No s’ha de proposar preparar el nen per l’activitat professional (indigna de l’home lliure) només per gaudir dels bells cants i dels bells ritmes.
- Tradició didàctica grega:
o Escriptura
o Gimnàstica
o Música
o Dibuix
- La natura procura a les persones: “rectes ocupacions” i “oci decorós”.
- La Música inclina a la virtut i estableix caràcters morals.
- No s’ha d’educar els joves posant com a finalitat el joc “l’aprenentatge va acompanyat de dolor”
- La capacitat musical adquirida de jove serà un mitjà de diversió quan la persona esdevingui un adult cabdal i madur.
- ¿Per què hem d’aprendre a fer música i no fer servir els músics d’ofici?
- ¿És la Música educativa, recreativa o un instrument de repós? Potser les tres coses.
- Si la Música és un plaer és necessari aprendre i adquirir la capacitat de gaudir-ne.
- La Música produeix dolor, voluptuositat, entusiasme...
- Els ritmes tenen caràcters calmats, moguts, violents, nobles...
- Molts savis diuen que “l’ànima és harmonia” o que “l’ànima té harmonia”.
- Per ser un bon jutge d’una activitat s’ha de saber fer aquesta activitat. Hem de practicar-la per adquirir la capacitat de jutjar sobre ella.
- Han de dedicar-se a l’execució quan són joves però no quan són grans.
- No s’ha d’imposar un instrument en l’aprenentatge (flauta, cítara...)
- A més, a la flauta no la pot acompanyar la paraula.
- Els músics professionals persegueixen una finalitat “ruin”
- L’ESPECTADOR VULGAR FA EMPITJORAR LA MÚSICA I
3. ROMA:
- La Música era una materia básica en l’educació secundària. El gramàticus era el profesor que ensenyava llatí, grec, retòrica, literatura homérica, filosófia, gimnàstica i música.
- Al segle II comencen a sorgir escoles de Música i Dansa ja que es posa de moda entre els nobles.
- Els cantants professionals aprenien a llegar música en notació alfabética i tenien veus fortes i potents per poder actuar a l’aire lliure.
- Els instrumentistes aprenien obres de Mestres com Polido i Timoteo. També estudiaven arranjament, interpretació, improvisació i composició.
- Gràcies a Plutarc coneixem el Collegium Tibicinum Romanorum (d’intèrprets d’oboè i lira).
No hay comentarios:
Publicar un comentario