SISTEMA KODÁLY
· Introducció.
· Cançó popular.
· Organització de l’educació musical a Hongria.
· Ensenyament d’ instruments a les escoles de Música.
· El do mòbil.
· Fonomimia
1. INTRODUCCIÓ
- Kodály té com a finalitat fomentar l’educació musical del poble hongarés mitjançant:
o L’activitat musical i la participació activa musical.
o El desenvolupament de l’oïda mitjançant el cant.
o Utilitzant com a material bàsic la música tradicional i folclórica.
o L’ensenyament de l’escriptura i la lectura musical.
o Aplicant el Solfeig Relatiu, les síl·labes rítmiques i els signes manuals.
- Kodály creu que els nens han d’adquirir aquests hàbits bàsics a l’escola Primària i fins els 14 anys i que aquest coneixement els fa més equilibrats.
2. LA CANÇÓ POPULAR
- La cançó popular està estructurada a partir de formes breus i clares aptes per llegir i cantar a primera vista.
- Els elements musicals han de ser deduïts de la cançó popular.
- Bartok considerava que la cançó popular tenia el mateix valor estètic que les fugues de Bach o les Sonates de Beethoven.
- El coneixement progressiu també de les músiques populars d’altres pobles ajuda a entendre les peculiaritats d’aquests pobles.
- Kodaly creu que l’ensenyament instrumental dona millors resultats si es basa en el cant.
3. ORGANITZACIÓ DE L’EDUCACIÓ MUSICAL A HONGRIA
A. Jardí d’Infància
o S’aprenen moltes cançons d’oïda.
o Es dediquen un parell de sessions setmanals al cant.
o Les cançons sempre s’aprenen amb els seus moviments espontanis.
B. L’Escola Primària
o Una hora en el primer curs i en els dos darrers.
o Els quatre cursos superiors fan també dues hores de cant coral.
o Anualment s’aprenen unes 30 o 40 cançons.
o Es treballa el pols caminant, picant de mans mentre es canta.
o S’aprenen les notes de forma progressiva començant per la tercera menor.
o El mateix succeeix amb els ritmes.
o Per ser professor s’ha de tenir bona oïda, sinó no es pot ser mestre.
o Quan un alumne vol fer un instrument primer ha de fer un curs preparatori en el qual aprèn el Solfeig absolut, la clau de Sol i la clau de Fa.
o També practica el cant i el cant a primera vista.
C. L’Escola Primària de Música
o Des de 1950 hi ha escoles de Primària especialitzades en Música.
o L’exercici musical actiu i la participació en les activitats musicals contribueixen al desenvolupament d’altres facultats en el nen.
D. L’Escola Secundària
o Els dos primers cursos es dedica una hora setmana i dues de cant coral.
o Els alumnes aprenen noves cançons i continuen desenvolupant la lectura musical.
4. ENSENYAMENT D’INSTRUMENTS A LES ESCOLES DE MÚSICA
A. Nivell bàsic
o Hi ha una xarxa d’escoles de Música des de 1952 a totes les ciutats i als 23 barris de Budapest.
o Hi assisteixen alumnes d’entre 7 i 14 anys.
o De vegades són els professors els que es desplacen a les escoles.
o Els nens reben dues sessions d’instrument de 30 minuts cada una.
B. Nivell mitjà
o Els alumnes que acaben el nivell bàsic poden continuar a l’Escola de Música si no volen continuar a un nivell professional.
o Si tenen interès en ser músics professionals han d’anar a un dels 15 conservatoris que hi ha al país. Allà reben ensenyament dels 14 als 18 anys.
o Han de superar un rigorós examen d’ingrés. (Els alumnes de piano han d’interpretar una invenció a tres veus).
o Els mateixos Conservatoris tenen escoles Secundàries per a les altres assignatures que es fan de 8 a 11 del matí.
o Els alumnes han d’aprovar dos batxillerats: el musical i el normal d’un institut.
o Els alumnes reben dues hores de classe individual d’instrument i dues de Solfeig. (Cada profe d’instrument té entre 9 i 10 alumnes).
o El piano és obligatori per a tots els alumnes des del Primer curs.
o Els violinistes han d’aprendre obligatòriament a tocar la viola.
C. Nivell superior. (Acadèmia Liszt i les seves sucursals)
o Els tres primers cursos serveixen per formar professors per l’Ensenyament bàsic.
o Els alumnes més destacats cursen cinc anys més a l’Acadèmia Franz Liszt de Budapest i es formen com a artistes, musicòlegs, solistes, compositors, directors...
Edat | Conceptes rítmics | Recursos | Conceptes melòdics | |
JARDÍ D’INFÀNCIA | -Pols | -Cantar caminant en corros. -Marcar el pols amb les mans. -Lletres rítmiques sense melodia | -Sons aguts i greus | -Aixecar i baixar les mans quan els sons són aguts o greus. -Repetir motius musicals. |
-Ritme | -Picar de mans quan s’obre la boca. -Reconeixer cançons pel seu ritme. -Repetir ritmes que marca el mestre. | |||
ETAPA ESCOLAR | -Negra i corxera | -Síl·labes rítmiques. | ||
-Ritme i pols. | -Portar ritme i pols alhora o per grups. -Telèfon rítmic. -Ritmes i colors. | |||
-Silenci de negra | -Moviment d’obrir les mans, o dir chis. |
5. EL SISTEMA RELATIU O DO MÓBIL
- La tònica de totes les escales majors és do i la de totes les escales menors és la.
- Els noms no indican el so, sinó el grau de la tonalitat.
- El nen ha de mirar l’armadura només per col·locar el do en el seu lloc.
- També es pot indicar mitjançant el ritme i les lletres rítmiques. (En comptes de la boleta la lletra inicial).
6. FONOMIMIA
- Consisteix en utilitzar uns gestos manuals que indiquen visualment de quina nota es tracta.
- Aquest mètode el va inventar John Corwen al segle XIX i el va adaptar Zoltan Kodály.
Interval - Notes | ||
3a menor: SOL – MI | A partir de cançons populars. El nen ha de diferenciar la nota aguda de la nota greu. | Es pot fer rítmicament batent de mans a dalt o a baix. Aquest exercici identificatiu pot començar per l’octava, després la quinta, fins arribar a la 3a. |
S’aprèn a escriure aquest interval al pentagrama. També a escriure amb lletres melòdiques. Finalment s’identifica també amb els gestos fonomimics. Es pot utilitzar també el pentagrama de taula. | ||
La nota LA | Utilitzar cançons que intervingui LA-SOL-MI. S’ubica el nou so en el metal·lòfon, fent notar que està més a prop del la que del sol. També s’introdueix el gest fonomímic. Els nens poden fer de “piano viu”. Cada nen és una “tecla”. | Observació de motius melòdics coneguts que continguin girs a partir d’aquestes tres notes. S’intenta deduir la nova nota d’aquests motius. |
COMPÀS DE 2/4 | Primerament els nens han de sentir els accents. A partir de cançons conegudes s’intenta identificar els accents tònics. (sense anacrusa) | |
No hay comentarios:
Publicar un comentario