EDAT MITJANA
· S. Agustí. Boeci. Casiodor. S. Isidor.
· Música Enchiriadis y Scholia Enchiriadis.
· Hucbaldo de Saint Amand i Guido d'Arezzo.
· La Música en la Universitat.
· Música i Quadrivium
· Al-Andalus. Zyriab.
1. INTRODUCCIÓ
- Entre els segles V i X, l’imperi romà es desmembra, els pobles bàrbars s’estenen per Europa i desapareixen les escoles.
- Els únics focus culturals són els Monestirs que són difusors dels Escrits dels Pares de l’Església i de la Bíblia.
- A partir del segle X es torna a recuperar l’interès per l’hel·lenisme, es tradueixen els escrits clàssics als monestirs.
- Cap al segle XIII es creen les Universitats.
2. SANT AGUSTÍ, BOECI, CASIODOR, SANT ISIDOR
- Boeci (480-524) segueix les tendències de Plató i Pitàgores.
- Va escriure “De istutione musica”: divideix la musica en:
o Humana: unió harmoniosa de l’ànima amb el cos.
o Mundana (la música de les esferes de Pitàgores. L’home no la pot percebre).
o Instrumental: (no té cap valor, és només bufar per un tub o rasgar una corda).
- El Trivium i el Quatrivium ja van ser exposats per Boeci i també per Casiodor.
o Trivium (sabers humans): Gramàtica, Dialèctica i Retòrica.
o Quatrivium (sabers exactes): Aritmètica, Geometria, Astronomia i la Música.
3. MUSICA ENCHIRIADIS I SCHOLIA ENCHIRIADIS
- Música Enchiriadis és un dels primers tractats de polifonia que sorgeix al segle IX.
- Exposa la manera de construir “organums” o polifonies paral·leles.
- També exposa normes d’interpretació i indicacions de caràcter.
- Inclou algunes idees de Sant Isidor de Sevilla sobre polifonia
- Va ser atribuït a Hucbaldo i a Odón de Cluny.
- Scholia Enchiriadis és una versió de l’anterior exposat amb l’estil platònic del diàleg.
- En Scholia Enchiriadis es debaten també les idees de Sant Agustí d’Hipona sobre la importància de les Matemàtiques en la Música.
- Recull l’us del monocordi per tractar les relacions intervàliques.
- Els dos tractats utilitzen la “notació dasiana” que utilitzava xifres que es podien girar 90º per tal de indicar l’entonació justa d’una nota.
- La notació dasiana utilitzava un nombre variable de línies: entre 4 i 18 i en elles es col·locaven les síl·labes de la lletra de la cançó.
- Un dels postulats de Schola Enchiriadis és que la pedagogia musical introdueix a la persona en el coneixement de Déu que és l’harmonia superior i el fonament del cosmos.
4. HUCBALDO DE TOURNAY I GUIDO ARETINO
- El monjo Hucbaldo de Saint Amand (840-930) va antecedir a Guido d’Arezzo en la utilització de línies per escriure sons. Ell va utilitzar dues línies (vermella i groga) que incloïen una quinta.
- Hucbaldo va escriure “De institutione harmonica” i durant un temps se li va atribuir el “Musica Enchiriadis”.
- Hucbaldo va ser reconegut com un important compositor.
- Nascut a Arezzo, Itàlia cap el 991 i mort sobre el 1033.
- Va escriure el tractat “Micrologus” l’any 1026 que va compartir amb el de Boeci la màxima importància en l’Edat Mitjana.
- Micrologus és un tractat de polifonia que recull organums a dues veus.
- Guido creu que els tractats de Boeci només són útils als filòsofs, no als cantors.
- Monjo benedictí reformador de la notació musical.
- Va ser el creador de la “solmització”, precursora del Solfeig.
- També va introduir un sistema mnemotècnic per cantar “a vista” conegut com la “mà guidoniana”. Es relaciona amb la utilització dels hexacordes i la solmització.
- Guido d’Arezzo va fixar les síl·labes que donen nom a les notes a partir d’aquest himne a Sant Joan:
UT queant laxis,
REsonare fibbris,
MIra gestorum,
FAmuli tuorum,
SOLve polluti,
LAbii reatum,
Sancte Ioannes.
5. LES UNIVERSITATS
- Universitas era una paraula llatina que volia dir gremi ”Universitas magistrorum e Scholarium”.
- Els estudiants de Bolonia, per protegir-se, van establir aquest gremi que va ser reconegut per l’emperador Frederic Barbarroja el 1158.
- Bolònia era una escola de lleis, que regulava els preus dels llibres, el compliment de les obligacions dels mestres i a la que assistien sobretot seglars que volien millorar els seus coneixements en dret.
- A París, alguns professors de l’Escola Catedralícia de Nôtre Dame van començar a acceptar alumnes estudiants particulars. A finals del XII alguns d’aquests profes van formar una “universitas” o gremi.
- La Universitat de París va ser reconeguda el 1200. De la mateixa manera neixen la Universitat d’Oxford el 1208 i una migració de professors d’Oxford crea la de Cambridge el 1209.
- A la Universitat s’aplica el mètode escolàstic:
o El mestre proposa una pregunta. LECTIO.
§ Litera
§ Sensus
§ Sententia
o Exposa diversos punts de vista. QUAESTIO.
o S’estableix un debat. DISPUTATIO.
o El mestre exposa les conclusions
- Sembla ser que les Universitats perses i àrabs són l’orígen de les europees.
- Bagdad al segle VIII i Damasc al segle XII són els antecedents de la Universitat de Còrdova i Salerno (S.VIII) en el continent europeu
- A l’Espanya cristiana la primera Universitat va ser la de Palència (1208) i després la de Salamanca (1218) tot i que aquesta última té el seu orígen en una Escola Catedralícia 1130.
- A Catalunya la primera Universitat és la de Lleida 1300.
6. MÚSICA I QUADRIVIUM
- La Música , en tant que important per culte cristià ocupa el lloc d’una segona Matemàtica.
- Tot i existir la seva part pràctica, a les Universitats predominava la seva part teòrica.
- S’iniciava amb el monocordi i les proporcions dels intervals.
- El text fonamental era “De institutione Musica” de Boeci que segueix els postulats pitagòrics.
- La ciutat Universitària més important en ensenyament musical va ser París, però Salamanca va gaudir de titulacions específiques.
7. AL-ANDALUS I LA FIGURA DE
Els omeies i Ziryab
- Els emirs omeies són els primers en donar importància a la música a la cort de Còrdova.
- Entre ells Abd-ar-Rahman II (821-852) és el que dona un gran impuls a la Música i el seu ensenyament, sempre dintre de l’ambient cortesà i aristocràtic.
- Fins aleshores, la cort cordovesa sempre havia important les seves cantants de les famoses escoles de La Meca i de Medina.
- Abulhasan Alí ben Nafí, més conegut per Ziryab (mirlo negro) va impulsar l’ensenyament del cant a Còrdova arribant a fundar a la mesquita el primer Conservatori de Música del món islàmic.
- Ziryab es va formar a Bagdad, alumne del famós mestre Ishak al-Mawssulí i a Kairouan (Tuníssia) sobretot en música popular.
- Entre les seves innovacions destaca el fet d’afegir una cinquena corda corda al llaüt (l’ànima, vermella i entre mig de les quatre cordes), i tocar amb plectre de ploma d’àliga.
- També era l’introductor d’un original mètode de Cant que contemplava tres estadis:
o Treballant a capella per millorar la dicció.
o Ensenyament del ritme pur. Acompanyant-se d’un instrument de percussió.
o Ensenyament de la melodia en tota la seva senzillesa, plana i sense afegits de cap classe.
o Ornaments, trinos, impostació precisa, perfecció de l’emissió, afinació, expressivitat...
- El seu mètode incloïa també fases de vocalización, frase, declamación y lírica.
- Va crear una forma musical anomenada nawba que era una suite vocal i instrumental que barrejava estils jueus, cristians i berebers
- S’atribueix a Ziryab un mètode d’Iniciació al cant que consistia en seure l’alumne sobre un coixí de cuir. El feia cridar alt i agut "Ya Haÿÿan" ("Oh barbero"), tant com pogués per tal de qualificar la seva veu.
- Per aconseguir millorar la respiració, desincrustar un timbre de la màscara facial o corregir problemes de dicció i emissió d’aire, lligava el cantant a una columna per l’abdomen, mitjançant un turbant.
- Si el cantant tenia problemes de relaxació de la mandúbula li recomanava mossegar una fusta de tres dits d’ample per aconserguir una més gran abertura.
Els regnes de Taifes i la dinastia Nazari
- Les escoles de Música acollien dones musulmanes i cristianes que eren instruïdes en filosofia, geometria, geografia i música que posteriorment eren venudes o pertanyien a orquestres cortesanes de prínceps musulmans o cristians.
- Amb la caiguda de la dinastia Nazarí moltes d’aquestes cantants van passar al magreb on conservarien el llegat andalusí per via oral i en cançoners a partir del segle XVIII.
No hay comentarios:
Publicar un comentario