A continuació podeu consultar el guió dels temes que parlen de les escoles pedagògiques del Segle XX. Us he adjuntat alguns treballs realitzats per alumnes d'altres centres que considero us poden resultar d'interés. Agraeixo als autors exposar-los a la xarxa públicament perquè ho puguem consultar tots els interessats en el tema.
PEDAGOGIES MUSICALS DEL SEGLE XX
· II Congrés de la UNESCO sobre pedagogies musicals. Copenaghe 1958
· Piaget i l’educació musical.
· Corrent psicològica: el mètode Willems.
1. II CONGRÉS DE LA UNESCO SOBRE
-A partir del año 1958, en el II Congreso de la UNESCO sobre pedagogía Musical (Copenhague) un grupo de músicos, entre los que destacan Dalcroze, Ward, Martenot y Orff, se preocupa de revalorizar la actividad musical en la escuela
- El canto es un excelente medio de desarrollo de la capacidad lingüística del niño en su doble vertiente comprensiva y expresiva. Suprime determinadas formas de argot y defectos
de pronunciación gracias al cuidado en la articulación y vocalización de las palabras.
- La práctica musical crea lazos afectivos y de cooperación, necesarios para la integración en el grupo, con la consiguiente pérdida de sentimientos contrarios a la labor educativa:
recelo, timidez...
- La educación musical actúa como un verdadero relajamiento en el niño y rompe la tensión que hay en otras materias.
- Es un magnífico recurso para desarrollar la sensibilidad estética del niño a la vez que educa el buen gusto (citado por Oriol y Parra, en La expresión musical en la Educación General
Básica, editado en Madrid por Alpuerto en 1979).
-La Música com a fòrmula d’obtenir sensacions gratificans que permeteixin el desenvolupament integral de forma creativa i activa que posi de Manifest l’expressivitat.
- Creativitat: en el nen es manifesta des de ben petits.
-educació vocal: musicar textos rítmics, canviant lletres a les cançons, jocs de pregunta resposta…
-educació instrumental: invenció de melodies, redacción de contes instrumentals,
-lecto-escrpitura: nous codis melodics, ritmics , dinàmics… ¿???
-moviment i dansa: creació de passos, coregorafies…
- Activitat: en el nen ha de mantener una postura activa en recepción i en expressió.
-recepció de continguts: audicions, conceptes de lecto-escriptura, escolta de l’activitat vocal, atenció als moviments de dansa.
2. PIAGET I L’EDUCACIÓ MUSICAL
-El coneixement del nen es basa principalment en l’observació.
- El coneixement cognitiu passa per diverses etapes des de la sensomotriu fins arribar al pensament operatiu.
-Segons Piaget, l’aprenentatge musical comença amb la percepció, ja sigui auditiva, de l’entonació o de les formes musicals.
- L’experiència incloura en la seva percepció l’evolució de la consciència musical.
-Per a Piaget el coneixement musical s’ha adquirir a l’escola on la inteligència musical s’ha d’anar desenvolupant passant de la percepció, a la imitació i finalment a la improvisació.
-En l’etapa sensomotriu la imitació té un paper molt important. Segons Piaget els elements musicals s’han de traslladar de la percepció a la reflexió.
-Aquests elements musicals es desenvoluparan mitjançant l’oïda i el moviment.
3. CORRENT PSICOLÒGICA: EL MÈTODE WILLEMS
“La música no està fora de l’home, sino en l’home” E. Willems.
Edgar Willems (1890-1978) centra les seves activitats en el joc mitjançant el qual el nen descobreix ritmes interiors.
-Els seus objecitius:
-Que els nens estimin la música.
-Aconseguir que la música arribi a tots els nens.
-Convertir l’educació musical en art.
-Afavorir el descobriment musical mitjançant la música viva.
-A la classe de Música s’han de treballar una sèrie de fases fonamentals.
-Desenvolupament sensorial auditiu.
-Desenvolupament de l’instint rítmic.
-Cançons triades pedagògicament.
-Desenvolupament del tempo i el caràcter mitjançant les marxes.
-Diferencia entre “educació musical” i “ensenyament musical”. Willems aposta per un mètode de treball més actiu que desenvolupi les possibilitats creatives.
-El valor psicològic de la música està per sobre de la perfecció formal. L’activitat musical es contempla com a preparació per a la vida.
-Introdueix el concepte d’”educació del cor” i “educació familiar”.
-Willems accepta com a més apta la “psicologia musical analògica” estudia els elements musicals de forma jeràrquica (ritme, melodia i harmonia).
-El mètode parteix de la base de ser començat de petits a casa mateix.
-A escola es basa en el desenvolujpament del cant mitjançant cançons infantils:
-cançons de primer grau: comença amb una paraula a la que han de respondre musicalment.
-cançons amb mímica, recerca de la bellesa del moviment.
-cançons populars d’interés social, cultural, etnològic...
-cançons per desenvolupar l’instint rítmic.
-Pel que fa a l’instrument reconeix la seva conveniència: flauta dolça o piano. La formació instrumental és un mitjà no una finalitat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario